Three Men on the Bummel. Catalan   By: Jerome K. Jerome (1859-1927)

CAPÍTOL I

A tres homes els cal un canvi. Acudit que demostra el mal que prové de la decepció. Covardia moral de George. Harris té idees. Rondalla de l'antic mariner i l'inexpert yachtman. Una tripulació ben amical. Perill de fer se a la mar quan el vent ve de la terra. Impossibilitat de salpar quan el vent ve de la mar. Els arguments de Ethelbertha. La humitat del riu. Harris proposa una tournée en bicicleta. George pensa en el vent. Harris proposa la Selva Negra George troba obstactes en els turons. Pla que Harris ha triat per a pujar pels turons. Mistress Harris interromp.

El que ens cal, a nosaltres va dir Harris és un canvi. A l'ensems s'obrí la porta i Mistress Harris tragué el cap per dir que Ethelbertha l'havia enviada a recordar me que no devíem trigar a ésser a casa amb motiu de Clarence. Jo penso que Ethelbertha s'amoïna massa pels nens, car positivament al noi res no li passava d'estrany. Amb la seva tia havia sortit aquell matí; i succeeix que, si ell esguarda amatent l'aparador d'una pastisseria, ella el fa entrar i li compra bunyols de crema i dames d'honor fins que el petit insisteix que en té a bastament i refusa menjar cap altra llaminadura qualsevol. Llavors el nen tan sols demana una mica de púding en arribar l'àpat de la migdiada, i Ethelbertha es preocupa que no mengi més.

Mistress Harris afegí que fóra ben pensat per tots pujar aviat a dalt, car ens interessaria també no perdre la narració de Muriel titulada La tertúlia del foll barreter , treta d' Alícia al país de les meravelles .

Muriel té vuit anys i és la segona filla de Harris: una noieta ben ardida, que em complau més de veure quan més tragino al cap coses serioses. Nosaltres vam respondre que, en finar els nostres cigars, hi aniríem tot seguit, però que no deixés començar Muriel fins que fóssim allí. Mistress Harris va anarse'n tot prometent retenir l'ansietat de la nena. Harris, tan aviat fou tancada la porta, reprengué la frase interrompuda:

Vosaltres sabeu el que vull dir: un canvi de vida complet.

La qüestió era com assolir lo.

George proposà empendre qualque negoci: l'unica mena de proposició que ell podia fer. Un solter pensa que una dona casada no sap bastant per a sortir se del camí d'una apisonadora, és a dir, que no veu més enllà del nas i és cosa fàcil l'entabanar la. Certa vegada vaig conèixer un jove enginyer que pensà anar a Viena per qualque negoci , i, en demanar li la seva dona quina mena de negoci era, va dir li que tenia l'obligació de visitar les mines de la capital d'Austria per donar uns informes. La dona va dir li que hi anirien plegats: ella era així. El marit tractà de dissuadir la, fent li veure que una mina no és certament el lloc que escau a una dona gentil; però replicà ella que bé ho comprenia i, per tant, no pensava de baixar als caus: es conformava amb veure'l sortir als matins i distreure's fins a son retorn donant una ullada als aparadors de les botigues, comprant quelcom que podia mancar li. Aixi ho realitzaren, i ell no veia com desfer se'n. Per espai d'uns inacabables dies d'estiu va visitar realment les mines de les encontrades de Viena, escrivint ne, a les nits, els detalls, que la dona posava al correu, per a sa fàbrica, a la qual no importaven ni gens ni mica.

Fóra per a mi de plànyer que Ethelbertha o Mistress Harris pertanyessin a la mena aquesta d'esposes. De totes maneres, el més encertat és no fer ne gaire ús, dels negocis... Aquests devien ésser reservats per a casos de veritable urgència.