Un tros de paper Two Volumes   By: Carles Riba (1893-1959)

UN TROS DE PAPER

VOLUM PRIMER

INDEX

PRÒLEG EXPLICATIU LES QUATRE RAMBLES EL PASSEIG DE GRÀCIA EL TEATRE PRINCIPAL BARCELONA AVUI EN DIA LA CAMPANA BALLS CONVERSES MENUDÈNCIES D'ALLÓ MATEIX L'ANY VINENT CORRESPONDÈNCIA DEL TEMPS SI QUE ESTEM FRESCOS MISÈRIA HUMANA TEDÈUM VAL MÉS UN PUNT QUE MIL LLIURES UN QUE NEDA BÉ L'HONOR NACIONAL L'HOME DE BARRI ELS VIUDOS LA TERRAIRE L'AMO DE CASA L'AMERICANO ELS FORASTERS UN HOME DE SA CASA L'HEREU MODES EL DIUMENGE... A FORA!

PRÒLEG EXPLICATIU

Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora més tard, en consideració als habitants de la Barceloneta que assistien als teatres públics de l'enclòs urbà.

Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs d'esplai de fora muralles ( Criadero , Font de Jesús, Campos Eliseos, Tívoli o Jardins de la Ninfa), es reunien en cases particulars, on generalment es feien «Sombres» o funcions en teatrets de «ninos», representant se sainets; de manera que els actors, o més ben dit llegidors , sabíem de cor les obres de més acceptació, com eren En Saldoni i la Margarida, El Memorialista, L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores i altres per l'estil, que si bé literàriament no són de mèrit recomanable, era l'únic que vèiem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells temps. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama La Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist.

En l859 vingué la restauració dels Jocs Florals, i cinc anys després començà en l'Odeon, amb la secció de La Gata , el modern Teatre Català.

Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major part dels barris aquelles reunions casolanes de «sombres» i teatrets.

Al poc temps d’inaugurar se el Teatre Català, l'Albert Llanas tingué la bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant se li tot seguit per portar la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic Soler (Pitarra), N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas), N'Eduard Aulès (Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire (Pau Bunyegas), essent l'il·lustrador el cèlebre caricaturista Tomàs Padró. I no tardaren a col·laborar hi En Torres (Sarraceno), En Pons (L'Inglès), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i Codina (Josep Serra). En Llanas firmava Robert Sanall ; i En Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, Dos gats dels frares .

De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar ne ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d’ells seria més apte que jo per a prologar un llibre.

UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s’esgotava l’ediciò, que no era pas curta, essent el d’un ral el preu de cada número. Cal dir, però, que l’editor Innoscent López era una àliga per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi posà els seus cinc sentits.

L’estranyesa nostra de l’acceptació extraordinària del setmanari es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia deixar complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic ortogràfic.