LOS CENT CONÇEYLS DEL CONÇEYL DE CENT escrits de ma de Fra Feliu Piu de Sanct Guiu canonie de la Seu ab altres Maximes e Veritats que shi enclouen e son en vers. PROLECH DEL BIBLIOFIL Per Sant Joan farà deu anys que va posarse a la venda en les llibreries de Barcelona un cuadernillo estampat a Montpeller, titulat «Conçells, Maximes y Veritats dictades per la Sapiencia Divina a Fra Pere Benet de Sanctes Creus». Era editat el tal aplech de refrans, per un senyor de Mitjdia de França anomenat Frederic Lluis de la Forestau. En el prefaci feya constar el dit senyor, qu'el llibre qu'ell publicava era sols la reproducció d'un manuscrit del segle XIV trovat en un convent de Carcassona, y original del dit frare de Sanctes Creus. L'any passat, regirant alguns escrits catalans antichs, en la _Bibliothèque Nationale_ de Paris entre els qu'allí havien sigut enviats desde les biblioteques i arxius de províncies, per mor de la nova Secció de Manuscrits de llengues romanes que s'ha obert en el departament de la dita Biblioteca, vaig trovarhi un document qu'em va sorpendre al primer cop d'ull. El títul que portava el cuadernillo en les cubertes era el de _Los Cent Conceyls del Conceyl de Cent_. Darrera hi havia un escrit d'un Senescal del rey d'Aragó qu'el va comprar en una parada de llibres venturers a Nàpols. Impulsat per la curiositat vaig fullejarlo, y quina no va ser la meva sorpresa al trovarhi una infinitat dels refrans dels _Concells, Maximes y Veritats_ de Fra Pere Benet de Sanctes Creus, y al veurer qu'en el prolech escrit de mà de l'autor hi figurava el dit Fra Pere, no com el qu'escrigué el dit llibre, sinó sols com a un dels que l'havien visurat. Cotejant després les dates vaig veure que la del còdice que tenia a la mà era anterior, y allavores vaig explicarmho tot. El bon senyor de la Forestau havia pres com original lo que n'era tant sols una copia feta per algun frare ignorant (que també n'hi havien), el qual havent sentit de boca de Fra Pere alguns Consells, o haventne trovat alguns d'apuntats en troços de paper, els havia pres tot seguit per fills del senderi del dit Reverend. La distinta ortografia, algunes diferencies molt més racionals en el primer que en el segon, el número 100 a que arribaven els primers en lloch del 69 dels segons, en fi, una infinitat de detalls, no deixaven cap dupte de què el primer era el veritable y únic exemplar dels cèlebres Concells. A més, els dibuixos qu'acompanyaven a l'autèntic, y que reproduim pel fotogravat, són superiors en puresa y caràcter als ninots de romanço del segon, y per altra part més numerosos. En el segon s'en hi troven alguns que hi manquen en el primer y és que, evidentment hi foren introduits per mans poc expertes. * * * May s'hauria pogut dir am més rahó que _en els pots petits és allà hont hi hà la bona confitura_, perquè dupto qu'es puguin trovar més màximes morals, ni més profitoses veritats en menos lletres. De l'autor d'aquêt llibre si que s'en pot dir allò de què té molta lletra menuda, y am més rahó encara s'el podria comparar al gran Justus Liebig puix que son escrit és un verdader _extret de carn espiritual_, essentne sos concells concentrats _globulillos de moral_, molt més actius qu'els dels metges homeòpatas. Ja sé que se m'objectarà que la moral és una ciencia profunda que deu basarse en l'estudi de l'home físic é intel·lectual, sobre tot de la seva sensibilitat, que perquè es practiquin las verdaderes lleys morals és precís, primer un medi apropòsit, modificant els que no ho són, y després una adaptació llarga, y la transmisió d'aquesta per l'herencia, y qu'encare així, hi han casos d'atavisme que reprodueixen els tipos estrafalaris anteriors; però no cal pas respondre, puix que tot això no són més que romanços de gent moderna; perquè y sinó ¿ahont aniria a parar la sabiduria dels antichs, sobretot la sabiduria religiosa popular? ¿Què més sabi y més pregond qu'els Refrans, els Proverbis y las Màximes? És veritat qu'ells no han emancipat a ningú; que no han inventat cap ciencia; que no han mudat cap _tarugo_ social; y que no han canviat cap govern. Però, ¿és que per ventura tot això és necessari? Els mateixos refrans ens donen la resposta a la pregunta, perquè si be n'hi ha un que diu «_Qui muda Deu l'ajuda_» també n'hi ha un altre antich que diu «_Pedra movediça no posa molsa_» y un altre més antich encare deya: «_La persona que molt muda sempre la veuràs perduda_» Que no tenen ciencia? Què més ciencia que la sabiduria que porten infusa? Qu'es contradiuen? Per ventura no hi ha hagut un filosop tudesc molt preuat dels madrilenys, un tal Hegel, qu'ha fondat tot un sistema dels coneixements humans en las contradiccions, y un revolucionari frances, un cert Proudhon, que hi ha volgut establir l'economia política? No ignorem que hi ha un refran català que diu «_Vestiu un bastó--que vos semblarà un senyor_», al qual contradiuen els dos refrans castellans següents: «_Aunque se vista la mona de seda mona se queda_» y «_El hábito no hace al monje_» però an això hi contestarem: que no és estrany, pus sempre hi ha hagut antipatia y disputes entre catalans y castellans. També n'hi ha de castellans qu'es contradiuen els uns als altres com el de «_Tales padres, tales hijos_» «_Padre ganador hijo gastador_» «_El padre pulpero, el hijo caballero, el nieto pordiosero_». Però hem de fer notar qu'els dos últims, són refrans de colonies: l'un és de l'Amèrica del Sud, l'altre de Cuba, paisos que han estat en guerra amb Espanya, emancipantse l'ún d'ells. Què d'estrany té doncs qu'estant en guerra civil dos paisos, hi estiguin també els seus respectius refrans? Res, refrans de mala lley, refrans filibusters rebel·lats contra la mare patria. Tampoc negarem que n'hi ha de catalans qu'es contradiuen com el que molt sàbiament diu que «_Val més un té que dos te daré_» y l'altre qu'amb el mateix to respon que «_Qui no risca no'n pisca_». Però aquí farem notar qu'el primer és de bona lley, pus ve apoyat per un refran castellà castiç que diu: «_Vale más pájaro en mano que buitre volando_» y el segon és un refran de poc més o menos fet per algun brètol aventurer que volia fer fortuna, el qual ve també apoyat per tres refrans més brètols encara--l'un català y de burdell, y els altres dos castellans y d'a bordo o de quartel, com «_Home cobart no f. dona guapa_» «_Quien no se arriesga no pasa la mar_» «_De cobardes no hay nada escrito_» y encare que tots plegats se veuen apoyats per un refran llatí que deya: «_Audaces fortuna juvat_» pus els dolents sempre s'apoyen, farem notar qu'aquêt proverbi llatí prou devia ser tret d'algun d'aquells brètols pretorians que tant s'assemblaven als nostres generals, y que sempre armaven bullangues per calçarse l'imperi, qu'a _la cuenta_ valia un xic més que lo de calçarse les botes--encare que aqueixes siguin de cuiro de Russia fet am pell del cul del Czar. Per fi seria qüestió de may acabar lo de la revindicació dels refrans, pus n'hi han com el de «_Al amigo y al caballo no cansallo_» y «_Amigo que no vale y cuchillo que no corta que se pierda poco importa_» «_Qui quand jove no treballa quan és vell jeu a la palla_» «_Qui treballa ve de mala sanch_» «_Al que madruga Dios le ayuda_» «_No por mucho madrugar amanece más temprano_» etc., etc. Aquí farem notar qu'es necessitaria un bon arreplegador de refrans qu'els col·leccionés, com aquell cert y may ben ponderat bibliòfil d'auques que després de trenta anys d'estudi les va dividir en _ante perlimplinesques, perlimplinesques(*) y post perlimplinesques_, y cal fer prompte una divisió racional, pus de refrans n'hi ha de sèrius y de broma, de senyors y de plebeus, de ben educats y de desvergonyits, en fi de totes menes, y dita clasificació serviria de criteri a tothom per utilisarlos y no fiarse del _sufragi universal refranesc_ qu'al cap de vall, com tot lo democràtic, sempre és dolent, pus poden haverhi dos o més refrans que s'equivoquin contra un de cert, y cal trovar el criteri de la verdadera distinció. Per acabar, en fi, a un altra objecció qu'en general se fa contra tota mena de refrans, concells, màximes, aforismes, proverbis i sentencies, y és la de que són com _la tarregada de la moral_, o els _perdigons de la sabiduría_; contestarem aquí allò de què _de mica en mica s'omple la pica_, qu'el que no pot tenir carbó, millor li és tarregada que res, sobre tot quand aquesta la trova de franc, y que, am perdigons també s'hi cacen aucells; y que més val espigolar en el camp de la moral que mirar com els altres la seguen. En fi, la sabiduria, la verdadera sabiduria sempre ha fet _aforismes_ pels de fora, y sempre ha estat carregada de màximes pels de dins, pus encare que avuy alguns escriptors de tres al quarto els han volgut parodiar am pensaments qu'en diuen, nosaltres ferem notar que aquêts no són altre cosa que mals pensaments y res més. * * * Are entrem en el fondo del picotí ben curullat de veritats ben asahonades qu'oferim al públic. Aquesta obra no és com una d'aquestes propies dels filosops moderns qu'amb índice y tot, van a parar al meteix, nó; és una obra essencialment catòlica, que exhala una certa farum de bona fe, una fortó de moral que ja els dich yo que pot anar. No s'ens objecti que hi ha alguns concells com el de _diners fan tort, diners fan dret, e fan furgar_, etc... perquè podriam respondre qu'el dit concell figura també en la col·lecció del cèlebre _Codice_ trovat a la biblioteca de Carpentras per E. Morel Fatio conegut avuy per _Lo llibre de les tres coses_. Ademés que en aquell temps de santa ignocencia succeia allò de què _Qui mal no fa mal no pensa_; aixís aquells bons frares treyen cançons tan ignocentes com les de les monjes de Sanct Aimans, y les minyones en cantaven am la major bona fé de tant edificantes com la de la _Filla del Marchant_, y altres y altres! En quan a la ciencia de què estan prenyats els dits concells, creguin que n'hi ha un tip. ¿Què componen Zoroastre, Confuci, ni els set sabis de la Grecia, ni en Darwin, ni en Linné, ni el pare Fita, al costat de Fra Feliu de Sanct Guiu? Zoroastre s'hauria quedat blau y Confuci confús si alsessin el cap y llegissin els _Cent Conceyls del Conceyl de Cent_. Estàn aquêts tan farcits de sabiduria qu'alguns dels seus versets foren capaços de fer l'educació d'un rey, dels de debó, d'aquestos que tracten a tothom de tu. An aquêt plat tothom hi ha anat a picarhi; dels seus refrans s'en troven per tot arreu. En totes les col·leccions posteriors n'hi figuren. Sense citar els que van serne trets per formar els _Concells, maximes y veritats_, direm qu'en el llibre de les tres coses s'en troven alguns com el citat de _diners fan tort, diners_ etc., que porta el número 146; y que Fra Anselm Turmeda va arreglar d'altra manera el de _diners, salut e bon sol alegran a cualsevol,_ etc., _Per boca mal no parlar per detras vent no gitar_ qu'encare qu'un poc cambiat de forma se trova en el num.21 del dit llibre. També n'hi han alguns que figuren en els «_Proverbis e dicts de Philosops_» traduits dels àrabes pel jueu Jafuda fill d'Astruch, de Barcelona, per comanda del senyor rey En Jaume II. El qual jueu desagrahit com a tal, hi posa com a primer proverbi el següent: _Hom prudent se deu guardar--de rey, dona, temps e mar_. També s'en troven bastants ya molt més modernament, en la col·lecció feta pel doctor Juan Carlos Amat, titulada _Quatre cents aforismes catalans, útils a tota classe de personas_, en el qual hi han els següents: _May se sap si es gros lo nap fins que ha descobert lo cap_; _Sempre lo bon català--diu que menjarem demà_; (incomplet) _Los ques casen per amor, sempre viuen ab dolor_; (incomplet) _A la sglesia per orar--a la plassa per tractar_; (incomplet) _Oiràs y miraràs, si veus res ho callaràs_; (incomplet y variat) _Val més esser cap de llus--que no cua d'avestrus_; (incomplet y cambiat) _Treu de casa lo minyó--avans not fassia felló_, qu'és evidentment el de _Treu de casa lo minyó--avans not fassia cabró_; _Los sabis tenen a mengua... Ni de burlas ni de veras-- ab ton senyor partias peras_, y molts d'altres. També hi trovem ressabis dels meteixos en els aforismes d'una certa _Estètica infantil_, composta ja fa temps per popularisarse en els estudis, no de pintors y esculptors, sinó de minyons, la qual no logrà popularisarse entre els partidaris de l'Art, ni tan sols entre els que'el tiren. Per acabar, fins l'autor del drama sacro _La Passió_ degué anar a inspirarse en els _Cent Conceyls del Conceyl de Cent_, pus entre aquestos s'en trova un que diu: _Diguintho ó no los rabins ya podeu ficaus'hi dins..._ En fi crech que, amb el senyor de la Forestau y am certs micrògrafos del catalanisme, podem dir amb ocasió de havernos caigut a les mans el present recull, allò de «_Oidà! sovint ne poguessim fer de troballes com aquesta!_» J. M. BUSCAENGRUNAS (*) El dit bibliòfil prenia com tipo l'auca _Don Perlimplin_ de 48 redolins gravats al boix, cada un d'ells amb un dístic per l'estil: _En la ciudad pega fuego se orina y lo apaga luego._ Y totes les qu'es trobaven dintre d'aquestes condicions eren declarades auques de l'edat d'or de les auques. Els anteriors o siguen les primitives, e _anteperlimplinesques_ eren les que tenien sols una ratlla sota del redolí. Per exemple: _Va con mujeres malas. Es muy bueno con cebollas. Per Sant Francesc, vetllas._ Les auques posteriors a la de D. Perlimplin, són totes les modernes que per sa perfecció indiquen ja una decadencia. Les unes són gravades am procediments tals com la zincografia, les altres són litografiades, y els seus versos, o són tercetos y quartetos, o quant són pareados no tenen aquella bona fe e ignocencia primitiva. A més, els gravats adquireixen ya verdaderes pretencions d'ilustració. És a dir, són auques refinades. Per fi, el dit aucòleg considerava com _pseudo-auques_ totes aquelles que no tenien, o tenien més de 48 redolins, no sent aquestos quadrats y de tamany regular, o sent pintats o estant destinats a la loteria, com aquell de: «_Pierde el estudiante por su modo de vivir de una manera bergante..._» Y tenia rahó. En l'auca, manifestació artística especialment infantil e ignocenta, per res hi deu entrarhi l'interes, y molt menos el joch. ¡Deu vulgues que pels refrans en surtís un altre bibliòfil metodista com el dit aucòleg! * * * LOS CENT CONÇEYLS DEL CONÇEYL DE CENT "IO En Pere Gralha de Valencia, Senescal dell glorios rey dom Alphons d'Arago comprí lo present cohern en los bancs de Napolls en mans de corredor, a quinze dies dell mes de giner dell ayn M.CCCXIII, essentne temporalment castella dell casteyl Della Chera, per part dell molt alt senyor rey dom Ferando d'Arago rey de la Gran Cicilla, frare dell altre." * * * A Monsenyor Sanct Iordi e all glorios Sanct Iaume patrons de Catalunya e d'Espanya _Sanct Iordi, Sanct Iordi Vuyletz que us recordi Si aranyes matetz que ni han de tant fines que filen trenyines que non les veietz. Sanct Iaume, Sanct Iaume Escoltar vuylaume Vos que d'infaels Deslliuratz l'Espanya, que daltres ab manya sens ser serrahins tot ho desconfiten e s'en aproffiten pus sont molt mes fins._ * * * PREFACI DEL AUCTOR En lo nom de Nostre Senyor Deus Sanct Jesus Christ tot poderos e de la sua Sanctíssima Mare la Verge Maria: A totes les gens que viuen segons raho e lley, e a mes als reys e grans senyors e nobles, los quals Deus ha ordinat per regiment d'altres, ço es de necessitat de sçaber y fer sçaber les veritats per mi aplegades en estos conceyls, ab lajuda de la divina gracia, e com foren aplegades; e ço es lo que vull dir ací: Sortí de la mia cella un belh matí de maig--despres de studiar los grans homs mes sciens que en lo mon son estats, e sabis, e sancts, e homes prudents, axis pagans com chrestians, quant me prenguí dolor cruzel e mortal greu e quedas la mia anima marrida e de trebayls plena; car pensí que hom no parria may finir ni enclourer tota la gran sapiencia que a Nostre Senyor Deus plagué de vessar a homs preuxs per comanament d'altres, e de fembra desconsellada, folla e deshonesta que sovent ne sol esser, e cal reptar. E com jo volia ferne un llibre, e pensí que si be volia non porria, la mia pensa fou asprement angoxada e lo meu cor me cuida fendre, e me vis aixi fanir langen; trist e sconertat, e en turmen tal anant pels camps mort volia. Lavors me posí a orar, a Dom Deus a son fill aimat lo Senyor Sanct Jhesu Christ, quand de sopte veigí fendres lo cel e ixer gran claror e raigs de llum e guspires lluentes com les lhengues que monsenyor Sanct Sperit jità als apostres. E aparesques lo Senyor Deus tot rodejat de llum, com lo sol, e de nigol blaveyrols. E me dix de pendrer conort y de fer la mia tasca, e de pendre gran pacientia com a virtud primera, e de non m arronsar, e rumiar ben be la mostra, e pregar a la Verge. Disparescuda que fou la visió non sentí pas de turment ni angoixa, ans be fermeza e discreció e prudentia e pensí que lo meylor era de narmen al camp a paseijar e be rumiar la cosa e tot quant en lheys sta deixat per ma d hom e inspiració divina e de spurgar los conceyls cuberts de falsa peyl daycells que molts en veyretz e que maior plassent encar que fan gran error. E refrescat per l aire matinal de Natura, e obert l esperit per l olor de les flors que tot ho embaumen me so passejat long temps fins que tornat ne som a la mia casa, e comensy aycest lhibre, scorcolhant altres lhibres, regirantne pergamins, e aplegantho tot e triantho fors sens esperansa de preu ni gazardó, sino ab desitx de ben fer, e ben conseylar e ben obrar. Entes, donques, e considerant lo molt alt e poderos senyor en Pere, per la gracia de Deu, rey d'Aragó terç, que aquestes coses son rahonables, e considerades les altres coses que a un poble en especial son necessaries de la sciencia del ben viurer, ha manat ordinar aquest meu llibre per manera e ordre que sen segueix, e hi ha fet compendre a elegir de la maduyla dels auctors de veritat d'aquella sciencia, tot quant be li escaigues; e aço, per la ma d En Bartomeu Tresvents metge seu, en la part de phisica, e en aquesta mateixa, e expert de philosophia, e per la de mossen Jordi de Sanct Jordi en la part d'arts lhiberals e bones lletres e ben obrar. E los dits mossens l han servat migatsanthi la divina gracia, en los dit conceyls, e l han presentat de la meua part al molt magnific CONÇEYL DE CENT de la ciutat de Barcelona, lo qual lo ha fet visorar per Mestre Ieronim de Coplliure, Fra P. Benet de Sanctes Creus, Mossen Romeu de Cardedeu e Fra Guillem de Sanct Jem monge minim, los quals han sobiranament tractat, e son stats, e son sobirans historiaires dels actes temporals de lo dit Conçeyl. E com cascu puixa ben jutjar d aço que coneix, e experiencia de virtuts sia meylor maestre que experiencia d estudi, lo dit lhibre lo som portat a examen del Ilustrissim senyor bisbe, per que li fos sotsmes per tal que esmenat e limat ab la lima de la sua episcopal auctoritat sia pus segurament legit en mançansa de granea de peccat que per tot lo dimoni fica e cal spurgar, e aixis profitar puixa a tots aquells qui en lo dit libre ensenyement hi atrobaren. Donques, a lahor e honor de Nostre Deus Senyor Sanct Jesuchrist e de la sua divina Mare la verge Santa Maria e a servey e bon profit del prohisme, yo he volgut dictar los dits Cent Conçeyls, en los quals e aiustades e barreijades, per aiudar a creixer la virtud, quelques maximes e veritats que d homs prudentissims e de philosops e d auctoritats dels Sancts, e trobades, e coylides e aplegades. Car aixis com per bons companyons de bona lhey e de bona natura los jovenceyls s esmenen per folls que sian, per bonas doctrinas los vicis e los mals s aminuen es correigeixen, car bon esforç mal astre vens, en tal guisa que sabiesa sobresenyoreige tota mala ventura e astragnesa e inclinacions desordenades, que maleyta es la persona que no es senyor de la sua natura viciosa e de la sua voluntad desordenada. Aixis tots los fills d hom mortal e nats de mare trobaran en los dits Conçeyls per mi encadenats en consonança, confort en la vida, qu es cansada cosa, e non les hi leixiran temps que viscan peccant sens penedir, e donaran bones ensenyançes a homs que son presoners de fortuna, e conhort als que son richs d enuix e pobres de diners. E ensenyaran a lohar a cascú segons lo seu mereixere, e los hi mostraran com lo molt voler sovint nos pot complir, puix no podem abraçar tant com lo cel que la terra environa, e los feran fugir d enyorament, enuig, dol e despit, e los conduiran a viurer aixis com ceyl qui s veu prop de la mort sens mancar per res als actes de la vida, puix si mort es de molts mals medecina, malament viu qui delit pert de viurer, e los feran possehidors d altres e moltes honestes coses fort profitoses, e plenes de sobstancia. Açi vull jo finir lo prefaci de los CENT CONÇEYLS patronats per lo CONÇEYL DE CENT, desitjant que lhur doctrina moral puixa esser coylida per tot hom laych e per tot hom de l esgleya del Senyor Deus, ainsi de Barcelona com de tot lo reyalme d Arago e de Napolls e illes Maylorques e de Cicilla e tot altre reyalme ont se parlia e se scriguia en romans cathalanesch. Tals son les mies pregaries, vullga Nostre Senyor Sanct Jesuchrist que sian complideres en lo present lhibre, e continuades en d altres e altres. Deu sia lhoat. AMEN. COMENSEN LOS CENT CONÇEYLS _Mon filh, si vols fer bon fi, escoltel quet vaig a dir._ 1 Pren a cascú per lo ques, nol prenguias per los demes. 2 No es d'home ben educat dir Notari a un Advocat. 3 Mai ningú s'ha arrepentit de no havers mamat lo dit. 4 Quant un home te rahó, o diu que si, o diu que no. 5 Poch fa una persona sola si vol cassar ab pistola. 6 No tothom que porta gorra es lo mosso de la torra. 7 Mal camí segueix aqueyl que atrapar vol un auceyl. 8 Per mes que sies poderos sempre auras de fer de cos. 9 Diguintho o no los rabins, ja hi podeu entrar a dins. 10 Not vesteixis sense roba ni menjes serradures de caoba. 11 No creguias honest un bayl hont s'hi balhe cap per vayl. 12 Si dones tot l'aur que tens no ten restarà pas gens. 13 Per ser un capitost temut no ha desser pas geperut. 14 Pensa que tot capeylà sab lhegir lo be-a, ba. 15 Nos fa farina del blat avants d'haverlo segat. 16 No creguias a un philosop que porti gorra de cop. 17 Coses hi ha que fan olor, d'altres n'hi ha que fan pudor. 18 L'home te necessitat d'anar begut e menjat. 19 Al estiu tot son calors y en un femer mals olors. 20 May farà discursos bons qui s'atipi de sigrons. 21 En lanxa, nau o vaixeyl embarquet, no ab un cubeyl. 22 No portes botes vermeyles ni't mossegues les oreyles. 23 Mal caminarà un soldat si te que estarse assentat. 24 Si dar vols serenates, no't poses cremor tartro a les sabates. 25 Los que agafen los serenos son gent de poch mes o menos. 26 No prenguis may bayns de peus ab lo mateix vas que beus. 27 May se sap si es gros lo nap fins que ha descobert lo cap. 28 Lo arreplegar taps de suro not treurà de cap apuro. 29 Los preberes escapçats poch podrien fer pecats. 30 Ni de burles ni de veres a ton senyor toquis peres. 31 No't vesteixis de manobre ni tampoch de moro pobre. 32 Socrates no's feya ab pilhos ni lhegia cargolilhos. 33 Pausanies en lo temps grech diu que no portava gech. 34 Virgili no anava a missa ni menjava lhangoniça. 35 L'historia no diu de Christo que hagues ences may cap misto. 36 No't pensis que Sanct Thomas escrigues ab lhum de gas. 37 Los sabis no estan segus de que'ls sancts menjessin lhus. 38 Lo qui acustuma be anar ben poch s'aura de purgar. 39 Un passat ple de romanços, un present ple de bunyols, un futur d'aquells mes mansos e una escudella de cols, ¿que mes vols? 40 La tradició es una herencia, lo petar una indecencia. 41 Dones, flors, musica, auceyls... ¡quentos nous, romanços veyls! 42 No mengis may pa de figa ni donguis molts diners a cap amiga. 43 Quadros bons pochs ne veuras fets ab la punta del nas. 44 Res mes lhuny del ideal que un Manaya ben formal. 45 Caset, no per l'interes pel capital, que val mes. 46 L'uyl del cap veu lo de dalt, l'uyl del ces veu l'orinal. 47 Una cosa es l'Escultura e un altre l'Agricultura. 48 L'art que no te religió may ferà sancts de cartró. 49 Mostren les antiguetats trastos veyls, sovint corcats. 50 Poca cosa en las arts val l'havé esbotzat un timbal. 51 Ab menta, quitrà e marduix, no obtindràs may cotó fluix. 52 L'art, segons lo Verones, o be es art, o be no ho es; (excepte l'Art de pages o també l'art del burges _menjà e beure e no fer res_.) 53 No tothom qui porta ulheres ha nascut a Lhabaneres. 54 Quan un becó fa gelats ols fa be, ols fa esguerrats. 55 Not fiis pas d'una tropa que porti barret de copa. 56 Los bruts en arts e en Sciencies no fan may mes que indecencies. 57 Del cor naixen sentiments, del detras los excrements. 58 Treu de casa al jove brut avans no't fassia cornut. 59 No estiguis may sens dinés siguin teus o dels demés. 60 Pas al vencedor deixaune vagi o no vestit de lhauna. 61 May podras fer ben be a un temps beure, jeure, e plegar fems. 62 Salut, diners, bon sol, alegran a qualsevol; es dir si no es un mussol. 63 Diners fan tort, diners fan dret e fan furgar c...* ben estret. (* aquí hi ha un forat) 64 Bon frances may troba mengua en servirse de la lhengua. 65 Si descuides ton forat potsel trobaras tapat. 66 A cap noya li està be d'ensenyar tot lo que te. 67 A casa de maturrangues no hi vaigis a buscar gangues. 68 No tothom que està embarcat vol dir que ya està ofegat. 69 No fa jove ni fa veyl lo venir de Martoreyl. Ni fa pobre ni fa rich lo arribarse fins a Vich. Pero fa molt rapatani viure a baix d'un soterrani. 70 Quant eyla mostra mameyla prou es qu'ell va a Cornudeyla. 71 No es pas ben be lo mateix dur banyes o agafar peix. 72 A mes de dos treu de tino la flauta y lo tamborino. 73 Per boca mal no parlar, per detras vent no gitar. 74 De Reys e dones hermoses ¡ay qu'en diriem de coses! 75 Si ets home que puguias fer ho no sigues ni bolero ni xuflero. 76 Not cases ab dona magre ni beguis massa tragos de vinagre. 77 Not creguis quel fer ganyotes fa qu'un se les pensi totes. 78 Beneyta la gent aqueyla que s'atipa d'escudeyla. 79 Si lhigar be vols los gossos, prenne pels xichs com pels grossos, cordes, cadenes o mossos, ¡may lhangonisses! 80 Si tens molts diners faras tot lo que tu fer volras, mes si de cas non tens pas te feras fumer. 81 Los que's casen per amor sempre viuen ab dolor com los que ho fan ab fredor doncs ¡no t'hi arronsis! 82 De l'Esgleya'ls meylors cants son de xantres, escolans, o monjos, o sagristans, o d'altres socios. 83 Qui xerra sempre a tot drap qui tot vol ferho e res sap cau en terra es trenca'l cap ol fan Ministre. 84 Los Filosops mes sapiens tan incredols com creyens, de carn non menjaven gens si non tenian. 85 Barba, uyls esgarrifadors manteyl de foscos colors son los trajos dels traidors en les comedies. 86 De Casteyla els del Conseyl fan veurer lo blanch vermeyl y es que tenen lo cerveyl buit com la panxa. 87 A la plaça per tractar a l'Esgleya per orar a la bassa per buidar si es que taprete. 88 Ya siguen brunes o rosses not fies de certes mosses qu'a mes de buidar les bosses tot t'empastifen. 89 Si un barret te vols fer fer no vagis a cal lhauner si es que no ets barreter y el vols per mostra. 90 Lo quet diguin calharas, oiras y miraras, lo tapat ensumaras si es que no es caca. 91 En carro, tartana o nau, en mas, en casa o palau, tothom que reylisca, cau si no l'aguanten. 92 Los edificis romans, los mes xichs com los mes grans, varen ser fets ab les mans e algunes eynes. 93 La dona bonica may ferà tornar rich a en Blay si es que tothom no diu «Ay! que les du lhargues!» 94 Val mes tenir cap de lhus que no cua d'avestrus, per assegurarho pus fes cap e cua. 95 Si vols pendre bon conceyl not vesteixis de vermeyl ni t'afaitis el clateyl si no ets canonje. 96 Al cap de vayl de una anyada cent picotins de cibada es una cosa enrahonada per un cabildo. 97 Molt s'inflar e poch valer molt xerrar e poch saber molt gastar e poch haver fa hom de Casteyla. 98 Pensa que no es ab renechs ni tampoch ab espatechs ques toque'l sach dels jemechs, sinó bufantlo. 99 Los homs mes savis e sants, moros, gentils e chrestians, avans d'haver estat grans diu que no ho eren. 100 Mira que moltes vegades les bufetes massa inflades solen finar rebentades, si les apreten. * * * _Ayma fors la Relligió lo Papa, Rey e Senyó, lo lhomiylo e lo vi bo..._ ¡DOMINUS TECUM! * * * Açí fineixen Los Cent Conçeyls del Conçeyl de Cent dictats per lo Senyor Sanct Esperit a Fra Feliu Piu de Sanct Guiu acabatz en lo mes de Agost del any de la Nativitat del Senyor Deus Sanct Jesus Crist M.CCLXXXI * * * RAHONAMENT DEL AUCTOR AB LA PREGARIA DELS SEPT PECATZ CAPTALS Vos que ara tot ço avetz lhegit: Ara pregatz a Dom Deus e a son fihl aymat lo Senyor Sanct Iesus Christ e a la Sanctíssima Verge Donna Sancta Maria, e a Monsenyor Sanct Esperit que fou quí dicta lo Sanct Evangeli als Sancts Apostres. E pregatz perque aycestos CENT CONÇEYLS ne vos lheixen caurer en pecat de _Sopèrbia_, ço es: molt se inflar e a tothom meynspreuar, e pensar que s poseeixen les sept Sciencies en lo magí e gran valor en lo cor, e fortaleza en lo bras, e non ne esser res de tot ço, e faer com homes besties e sabatasses que van tots enrabanatz, car presumitz e tibatz ne solen esser. Ne comettrer pecat de _Avaricia_ ço es: detentar ço que non se pot, maiorment diners, car non se pot guardar aur ne argent car a Deu Nostre Senyor plasqué que diners fossen redons perque rodessen e hom que aplegue calers, peles, naps o moma, e los estanque peccat comet. Ne comettrer peccat de _Luxuria_ ço es: aver appetit desordinat de carnassa de femeyla, e nar ab maturrangues, bandarres, bagasses e barraganes de clergues que ne solen esser fembres folles e caldes, e ne son maestresses en art deshonest; e visitar burdeyls; e cavalcar demiseles, dames, barones, comptesses, abadesses, canonesses, e adhuc regines, car totes han fam de vianda d amor en ivern, pus dormen entreficades en lhana e ploma, e al foc s escalfen; e en estiu car sangs fan moviment, e dona gran xardor Natura. E tot ço peccat ne es, encar que aycest ne sia ceyl que Sanct Iesus Christ primer perdona. Ne de faer peccat de _Irae_, ço es: de fort s empipar e flestomar e iurar, e de se faer bruticies, ab lo Senyor Deus Sanct Iesus Christ viu, o del altar, o ab aycelh del Sanct Sepulcre, e ab la sua Santíssima Mare, e los sancts e Patriarques; e desampus ab lo Papa e Rey e altres persones sanctes e piadoses; e donar garrotades e colps d esvertz, brandó, espaa, daga, lhansa o lhansó, o destral, porra o massa dreta o plegadissa, ne portant o non ne portant sucre candi a la butxaca o altre malefici, e ainsí fendrer ferir, scuarterar e occir. Car tot ço irae es. Ni de caurer en peccat de _Gola_ ço es: fort endrapar, e s atipar de carn e auceyls, e lhebres e veneria, e peixos e osties, lhangostes, lhangostins, e pops e sipies e desempus fruites e formatjes, matons e nates, e torteyls e panaylets, e pets de monja; e fors veurer aiguardent e vins, negres e blancs, verts, dolsos e rancis, d Espanya e de Napols, e vi grec, e vi françes que costa forç car, e jita tap de suro en l air, e pete, e fa gatzara e xibarri, e los homs lo pet agafen e les fembres desconçeylades tant tots e hi lheixen caurer, e tots fan peccat ensemps. Ne aver _Enveja_ ço es: voler lo d altri, ainsí cosa com muyler, com vestimentes, com altres coses, e aur e argent e per tot ço aver, ensarronada far, encar que val plus ensarronar que ensarronat ne esser; e ço diuen prohoms e prudentíssims varons e mercaders que fors richs e açi ne son. Ne aver _Peresa_, ço es: esser gran vagarro, e aver mandra en tot lhoch e occasió, e gran nyonya, e non far res que menjar e jeurer e faer lo gandul. E tot ço que açi he dict, los sept grans peccats captals ne son. E ara io prech ainsi a Dom Deus e a la sua Sanctíssima mare donna Sancta Maria que per estos CENT CONÇEYLS ne fiatz lhiures e non tombatz, ne en crim, ne en malvolenza, e fiats bons, e sancts e ben roncats, e ben vos amusats en plahers gays, e ben aymatz vostres aimies, e muilher, e ne aiatz for infants d eyles, e desampus aiatz lo cel quant hora sia. AMEN. ÇI FINEIX LO RAHONAMENT DELS SEPT PECCATS. * * * --- Provided by LoyalBooks.com ---